És molt important sotmetre’s a una exploració ocular completa cada dos anys a partir dels 40, i cada any a partir dels 50.
Per tal de poder descartar o detectar un possible glaucoma cal realitzar les següents proves:
- Fons d’ull i retinografia
Mitjançant un registre fotogràfic del nervi òptic es poden avaluar els possibles canvis en el temps causats per aquesta patologia. Per a que ens entenguem, es tracta de fer una fotografia que ens permet veure l’ull per dins.
- Campimetria
Aquesta prova determina el camp de visió, és a dir, l’amplitud de visió que tenim. Ja que el glaucoma el redueix, l’avaluació del camp esdevé una prova de gran importància per a detectar-lo i per controlar la seva evolució.
- Tomografia de coherència òptica (OCT)
La OCT és un estudi d’imatges no invasiu, semblant a la retinografia però molt més complet ja que ens permet fer un tall transversal de la retina podent avaluar totes les seves capes. Aquesta prova és la més eficient per a poder detectar i tractar el glaucoma així com altres malalties de la retina.
- Estudi de l’angle irido-corneal
L’angle irido-corneal és una petita zona de drenatge per on surt el 90% de l’humor aquós. Si aquest és més estret o queda parcialment o totalment obturat les opcions de tenir glaucoma augmenten considerablement. En certs casos, practicant un petita intervenció làser es redueix el risc.
- Tonometria
Consisteix en la mesura de la pressió intraocular. Es considera normal fins a 17mmhg. Els valors més alts no són necessàriament patològics però s’han de controlar més.
És molt recomanable efectuar revisions completes, ja sigui a l’òptica com a l’oftalmòleg per tal de controlar de forma periòdica tots aquests valors. Al tractar-se d’una malaltia silenciosa, sense dolor, és molt difícil detectar els símptomes i quan ho ferm, habitualment és massa tard i ja no és recuperable. Cal tenir clar que un cop iniciada la malaltia no hi ha retrocés, només es pot pal·liar i retardar la seva evolució.
Síguenos