GLAUCOMA: LA MALATIA SILENCIOSA

El glaucoma és una malalta ocular que malmet i redueix lentament les fibres nervioses del nervi òptic i el seu voltant (la part de l’ull que transmet les imatges al cervell). Inicialment aquesta afectació es tradueix en una lleugera pèrdua imperceptible del camp visual que encara no afecta l’agudesa visual.

Símptomes

Generalment com que no es produeix símptomes dolorosos el pacient no és conscient que el pateix fins que s’adona de la reducció del camp visual.

Només en el cas d’un atac de glaucoma l’ull queda vermell i es nota un dolor intens.

Aquesta reducció del camp visual és irrecuperable.

Conseqüències

Reducció gradual de la zona perifèrica del camp visual.

Pot provocar la pèrdua total de visió si no es tracta a temps.

De fet és la primera causa de ceguera al món i afecta a més de 60 milions de persones.

Causes

En la majoria dels casos es deu a un desequilibri entre la producció i l’eliminació de l’humor aquós (líquid trasnaprent dins de l’ull que banya el cristal·lí i la cara interna de la còrnia). Aquest excés en la producció o en la dificultat en la seva evaporació fa augmentar la pressió intraocular.

L’augment de pressió intraocular dificulta el correcte reg sanguini del nervi òptic i li redueix l’aportació dels nutrients i oxigen, quedant malmeses les fibres nervioses (conductes dels estímuls visuals al cervell).

La pressió intraocular alta augmenta el risc de desencadenar glaucoma.

Aquesta malaltia també es pot desenvolupar amb pressions oculars “normals” (per sota del 17mmgh). La pressió arterial baixa i altres alteracions vasculars són també factors de risc.

La millor prevenció és la revisió completa cada 2 anys.

Publicaciones Relacionadas: