Revisions optomètriques

ptica Celrà (20).JPG

Veure-hi bé no és sinònim d'una bona salut ocular. És important realitzar revisions periòdiques.

En les nostres visites valorem:

Fons d'ull i retinoscòpia - Biomicroscòpia i angle iridocorneal - Tonometria - Camp visual - Refracció - Agudesa visual - Sensibilitat al contrast - Visió binocular - Percepció dels colors.

En determinats casos també realitzem proves de baixa visió, teràpia visual, tomografia ocular i topografia corneal.

Depenent de les necessitats específiques de cada pacient, oferim la solució visual més adient a cada cas prescrivint les lents oftàlmiques monofocals o progressives més adequades.

1. FONS D'ULL I RETINOSCÒPIA

1-%20Fons%20dull%20i%20retinoscopia.jpg

L'oftalmoscòpia és una de les tècniques per estudiar el fons d'ull i serveix per detectar possibles anomalies en la retina, en els vasos sanguinis i en el nervi òptic.

Amb la retinografia es realitza una fotografia en color del fons d'ull, d'aquesta manera es pot avaluar els canvis visibles de les diferents estructures al llarg del temps.

2. BIOMICROSCÒPIA I ANGLE IRIDOCORNEAL

Amb la biomicroscòpia explorem la integritat i transparència dels teixits corneals i del cristal·lí. També ens permet fer una valoració de la conjuntiva i de la llàgrima.

L'avaluació de l'angle iridocorneal, juntament amb la pressió intraocular, ens permet comprovar que el drenatge de l'humor aquós dins de l'ull sigui satisfactori.

Utilitzant lents específiques es pot valorar el nervi òptic i la retina.

2-%20Biomicroscopia%20i%20angle%20iridoc

3. TOPOGRAFIA CORNEAL

3-%20Topografia%20corneal.jpg

Amb el topògraf s'obté un mapa de les diferents curvatures de la forma de la còrnia. És de gran utilitat en la valoració de l'astigmatisme, en l'adaptació de lents de contacte i en la cirurgia refractiva.

Permet la detecció d'irregularitats corneals que solen anar acompanyades de patologies (èctasi corneal com el queratocon, i les degeneracions marginals...)

La qualitat de la visió pot quedar afectada quan les irregularitats afecten la zona pupil·lar.

4. TONOMETRIA

Mitjançant un tonòmetre es mesura la pressió intraocular. És important compensar el valor d'aquesta mesura quan el gruix central de la còrnia es situa als dos extrems (massa prima com en els operats de miopia o massa gruixuda com el cas d'algunes persones). Si no es té present aquesta condició, els valors són incorrectes.

És difícil que valors inferiors a 18mmhg afectin el nervi òptic. Els valors més alts no són necessàriament patològics però s'han de controlar perquè a llarg termini poden arribar a afectar-lo.

Degut a que els valors entre 19 i 30 són asimptomàtics, és molt important realitzar revisions periòdiques per controlar la integritat del nervi òptic.

4-%20Tonometria_1.jpg

5. CAMP VISUAL (CAMPIMETRIA COMPUTERITZADA)

5-%20Camp%20visual.jpg

L'avaluació del camp visual esdevé fonamental, ja que alteracions del nervi, de la retina o de les vies òptiques el redueixen.

Com que el glaucoma per hipertensió ocular afecta sobretot al nervi òptic, el camp visual esdevé una prova de gran valor. La campimetria permet observar petites reduccions en les àrees de visió quan encara no són perceptibles pel pacient o al fer el fons d'ull i aporta informació neuro-oftalmològica.

6. TOMOGRAFIA OCULAR

S'obtenen imatges de les diferents capes i estructures de la retina i del nervi òptic. Està indicada per pacients amb alteracions d'aquestes dues parts.

En patologies com el glaucoma és una de les proves més fiables per avaluar la reducció de fibres nervioses al voltant del nervi òptic (la part de l'ull que transmet les imatges al cervell).

6-%20Tomografia%20ocular.jpg

7. MOTILITAT OCULAR EXTRÍNSECA

7-%20Motilitat%20ocular%20extr%C3%ADnsec

Es valora la funció dels sis músculs oculomotors de cada ull i dels seus nervis perquè es pugui donar una correcta alineació dels ulls en totes les posicions de mirada.

S'estudia que no hi hagi cap desviació, que la motilitat ocular abasti una bona extensió i sigui suau i precisa. La desviació d'un dels ulls és la principal causa d'ambliopia o ull gandul.

També es valoren els músculs que aixequen i tanquen les parpelles.

8. MOTILITAT OCULAR INTRÍNSECA

Valora la flexibilitat i capacitat del sistema acomodatiu i les reaccions pupil·lars. El sistema acomodatiu ens dona informació del temps que podem estar llegint sense manifestar astenopia (molèsties) i sobre la rapidesa de l'enfoc en passar de lluny a prop, i a l'inversa. En condicions normals les pupil·les són del mateix diàmetre i reaccionen a la llum i a la foscor de forma ràpida (contracció/dilatació). La seva avaluació proporciona una informació extraordinària de tot el sistema visual.

Quan les reaccions pupil·lars són lentes o desiguals, o les pupil·les són de diferents mides, poden existir alteracions de la retina, en el nervi òptic o en les vies òptiques del cervell i les seves proximitats.

8-%20Motilitat%20ocular%20intr%C3%ADnsec

9. VISIÓ BINOCULAR

9- Visió binocular.jpg

La visió binocular i la visió estereoscòpia ens permeten veure el món que ens envolta en tres dimensions, calcular les distàncies que ens separen dels objectes i situar-los a l'espai. Quan els ulls segueixen un objecte perfectament alineats normalment es presenta una bona visió binocular.

Un 20% de la població té dificultats per percebre bé les imatges en 3D i un 3% no les percep.

És de gran importància valorar la visió binocular conjuntament amb la refracció.

10. REFRACCIÓ

Utilitzant les últimes tecnologies, graduem amb màxima precisió segons les necessitats visuals de cada pacient, per preescriure les lents més adequades.

Amb una graduació correcte es compensen defectes refractius com la miopia, hipermetropia, astigmatisme, vista cansada...

10- Refracció.jpg

11. AGUDESA VISUAL I SENSIBILITAT AL CONTRAST

11- Agudesa visual i sensibilitat al con

Amb l'examen d'AGUDESA VISUAL s'identifica el detall més petit que es pot veure amb un contrast perfecte, utilitzant optotips negres (lletres o símbols) sobre fons blanc.

Amb la prova de SENSIBILITAT s'avalua la qualitat visual del pacient en diferents condicions de contrast. Resultats baixos ens poden donar informació sobre diferents patologies.

Utilitzant la millor compensació, l'agudesa visual ens proporciona informació de la zona macular de la retina i de la qualitat dels mitjans òptics de l'ull (còrnia i cristal·lí). Si l'agudesa visual és bona, es descarten problemes en aquestes parts.

12. PERCEPCIÓ DELS COLORS

La percepció dels colors és important perquè ens permet apreciar els diferents colors bàsics i les seves diferents tonalitats. La dificultat en l'apreciació, en major o menor grau, pot afectar en el rendiment laboral, sobretot en determinades feines.

L'alteració en la visió cromàtica pot ser congènita: vermell-verd (8% dels homes i quasi un 1% de les dones), o adquirida: sobretot en el blau-groc. En aquest últim cas, normalment es deu a l'existència d'alguna patologia de la retina central.

12- Percepcions dels colors.jpg