GLAUCOMA, PROVES PER LA DETECCIÓ I FACTORS DE RISC.

Per tal de poder detectar el glaucoma, degut a que és una malaltia que no mostra símptomes plausibles, és l’examen optomètric complet. Hi ha una sèrie de proves que són clau per la prevenció i valoració:

  1. OCT: Tomografia de coherència òptica. L’oct permet detectar signes de la patologia bastants anys abans que amb un estudi del camp visual. És una eina fonamental per la detecció precoç del pacient de glaucoma i el seu control futur.
  2. Campimetria. El campímetre és un instrument que, amb la col·laboració del pacient, permet valorar el camp visual de cada ull. Aquesta prova és de gran utilitat per a fer un seguiment en el temps i tenir el control de l’evolució del tractament.
  3. Estudi retinografic. La retinografia és una prova que permet obtenir fotografies de la retina, és a dir, de la cara anterior de l’ull. En el cas d’afectació de glaucoma es poden veure les afectacions al nervi òptic.
  4. Estudi amb biomicroscopi. Mitjançant aquest instrument es poden valorar dos àrees: per un costat la cambra anterior, la qual també podem veure amb la retinografia i per un altre costat, podem valorar l’estat de la xarxa trabecular o xarxa de drenatge. La finalitat de valorar la xarxa és veure si hi ha obstruccions que provoquin una pujada de la pressió intraocular.
  5. Tonometria, valoració de la pressió intraocular. Com ja hem explicat en l’article anterior, aquesta és una de les proves més ràpides i senzilles per a detectar si s’està produint una alteració a la PIO, pressió intraocular. Una PIO alta molts cops está relacionada amb la possibilitat de desenvolupar glaucoma, així que cal tenir-ho controlat.

En els nostres exàmens optomètrics realitzem totes aquestes proves per tal de valorar exhaustivament tots els factors i poder detectar qualsevol patologia de forma precoç. D’aquí la importància de realitzar-se revisions de forma periòdica, perquè l’ull, quan fa mal, és que la patologia està molt avançada.

D’altra banda, hi ha una serie de factors de risc que en poden fer més propensos a patir glaucoma. Els més importants són:

  • L’edat: el glaucoma és una malaltia associada a edats avançades, per això recomanem una revisió cada 2 anys a partir dels 40 i cada any a partir dels 50.
  • Antecedents genètics: s’ha comprovat que un alt percentatge de persones diagnosticades de glaucoma tenen familiars directes afectats.
  • La raça: la raça negra és sis vegades més propensa a patir glaucoma que la caucàsica. En determinats països asiàtics, en tenir l’ull més petit, pateixen un tipus concret de glaucoma que és menys freqüent a Europa.

I què em de recordar de tot això?

Que el glaucoma és una malaltia silenciosa, no mostra símptomes. És indolora i quan es manifesta, per una pèrdua de camp de visió, el dany ja és molt pronunciat i irreversible. En absència de símptomes és molt important realitzar exploracions que incloguin les proves que hem esmentat de forma periòdica, és la única forma de prevenció que tenim. I el glaucoma no té cura, de moment.

Publicacions Relacionades: